JOC EN FAMÍLIA A LA FRESCA

Aquest estiu estem organitzant l'espai de joc sensorial als diferents parcs de Sant Feliu amb l'objectiu de satisfer la necessitat dels nens i nenes (1 any fins 6 anys) d'estar en contacte amb la naturalesa i jugar a l'aire lliure.

Durant els tres següents dimecres facilitarem un espai on els infants amb les seves famílies podrán tocar, manipular, olorar, descobrir, observar,... en definitiva, gaudir del joc a través de tots els sentits.
Per aquest motiu hem preparat propostes de joc amb materials d'una gran riquesa sensorial; contes i àlbums il.lustrats, juguines de fusta, roba i diferents elements naturals com sorra de la platga, petxines i caracoles de la mar, pinyes, fulles, plantes aromàtiques, etc.

Propostes variades que donen resposta als interessos i necessitats dels infants en aquesta etapa evolutiva. La necessitat d'explorar, manipular i descobrir les característiques dels diferents objectes que passen per les seves mans com el pes, l'olor, la textura, etc. 

D'aquesta manera els "petits investigadors" están coneixent el món que els envolta i posen en pràctica les seves capacitats. 

C. L'Ecuyer en el seu últim llibre "Educar en la realidad" diu: "Los niños aprenden a través de experiencias sensoriales concretas que no solaments les permiten comprender el mundo, sino también comprenderse a sí mismos. Todo lo que los niños tocan, huelen, oyen, ven y sienten deja una huella en su mente, en su alma, a través de la construcción de su memoria biográfica que pasa a formar parte de su sentido de identidad."

El proper dimecres, dia 6 de juliol us esperem a les 17.00h al Parc Nadal. Tothom està convidat!

ESPAI DE JOC SENSORIAL

Una trobada en família per compartir el plaer del joc a l'aire lliure.

"Los niños tienen una afinidad natural hacia la naturaleza."

Catherine L'Ecuyer

Aquest estiu organitzem als parcs de Sant Feliu l'espai de joc sensorial, per gaudir del joc a través dels cinc sentits. 

TOTHOM ESTA CONVIDAT!!!

VIVINT ELS CANVIS, COMPARTINT LES EMOCIONS

Article publicat a  la revista MUM'S  núm 2, desembre 2015

Al llarg de la seva vida, des de ben petits, l'infant viu diferents canvis i pèrdues continuament. La primera, el naixement; que després de nou mesos d'una fusió absoluta entre mare i la criatura, s'ha de separar. En cada etapa evolutiva, l'infant experimenta pèrdues i comiatscom; deixar el xumet, el bolquer, començar l'escola... 
I com que la vida és un canvi continu, a aquestes pèrdues evolutives sovint s'hi afegeixen altres com l'arribada d'un germanet, el canvi de casa, la separació dels pares, l'hospitalització d'un familiar o d'un mateix, la mort d'una mascota o la d'un ésser estimat...

En funció de la intensitat del vincle, la pèrdua pot ser més o menys dolorosa, desencadenant un procés de dol amb multitut d'emocions que els ajuden a adaptar-se a la nova realitat. 

Com a pares volem evitar a la vida dels nostres fills i filles totes aquestes situacions que poden generar tristesa, angoixa o dolor. Aquesta actitud totalment natural i necessària a vegades es pot convertir en una actitud de sobreprotecció.
Cal tenir present que el fet de tenir dificultats, viure frustracions i experimentar diferents emocions els ajuda a créixer. De fet, tots aquest esdeveniments en principi "negatius" poden ser una magnífica oportunitat per ajudar als infants a construir els seus propis recursos interns i elaborar eines necessàries davant de les ncerteses i les frustracions de la vida.

I com podem acompanyar als infants en tots aquests processos de canvis?

Primer de tot, hem d'identificar les emocions que vagin apareixent i posar nom a cada una d'elles. Les emocions bàsiques com la ràbia, la tristesa, la por i l'alegria són naturals i tenen una funció adaptativa. Per aquest motiu és important acceptar-les i trobar maneres saludables de canalitzar-les.

Frases com "No ploris", "No passa res", "No t'enfadis que no n'hi ha per tant",...no faciliten a l'infant l'elaboració de la seva pèrdua, més aviat, la dificulten. Per tant, es tracta de respectar el seu procés, acollir totes les seves emocions, validar-les i donar permís per expresar-les. El joc, les titelles, els contes, la música... són eines que faciliten l'expressió de sentiments que a vegades és difícil verbalitzar, sobretot amb nens i nenes més petits.
Finalment, cal ressaltar la meravellosa capacitat d'adaptació que tenim tots, fins i tot els infants.

                                                                                  Ewa Sitko (pedagoga, terapeuta gestalt)

                                                                      Aida Bernal (educadora infantil)